l’apartament està situat en un edifici entre mitgeres dels anys 60-70, en la última planta, sota terrat, i disposa de terrassa en el cantó de l’interior d’illa. està orientat a est i a oest per ambdues façanes, i a sud per la mitgera, que queda al descobert. estava bastant mal aïllat i per tant era molt calorós a l’estiu i fred a l’hivern.

la reforma té com a objectius millorar una distribució clarament deficient i desequilibrada entre espais comuns i privats, a més de millorar-ne les seves condicions de confort, tant tèrmic com de distribució de la llum natural. tot el perímetre i sostre s’han recobert amb un extradossat i sostre fals omplerts d’aïllament tèrmic.

la nova distribució interior col•loca els espais comuns en una posició central (sala, vestíbul, espai polivalent), al voltant dels quals es situen tots els espais de servei o privats (cuina, lavabos, habitacions). aquesta disposició permet regularitzar la forma dels espais comuns, molt necessari tenint en compte l’esbiaix que té l’edifici. aquesta regularització també passa per la col•locació de mobles empotrats que absorbeixen aquest esbiaix.
la terrassa guanya un protagonisme nou en canviar la posició de la sala, que s’hi obre en tota la seva amplada.

la distinció entre espais comuns i espais privats parteix d’una concepció sensorial i abstracta. s’ha treballat a nivell conceptual a partir de la idea d’excavació. l’espai comú com a negatiu, com a buidat, i l’espai privat i de servei com a ple.
els espais comuns són autònoms però tractats de manera uniforme. s’entenen com si fossin a l’aire lliure, al descobert, i es formalitzen per a obtenir aquesta sensació. paraments amb colors molt clars per obtenir espais lluminosos, i sostre alt, el màxim possible.
els espais de servei i habitacions, en contrast, es tracten com a espais excavats. el sostre més baix i colors. a nivell sensorial el contrast es condensa en la zona d’entrada a les habitacions des de l’espai comú, baixant el sostre al mínim un cop passat el llindar de la porta.