Es tracta de la transformació del pis superior d’un dúplex (en origen un espai de servei) en habitatge independent. Un petit apartament amb una gran terrassa, per a un dissenyador gràfic.

S’estableix una estratègia de transformació a partir de l’aprofitament dels elements existents revaloritzables i l’aportació d’elements nous, lleugers i sobreposats.

Donat que l’accés es produeix per un extrem i genera un recorregut des de l’espai més privat al més obert i exposat, s’incorpora la idea de transició.

El resultat és una seqüència d’espais que s’encadenen, diferenciats en la materialitat, generant tres ambients diversos. Espais que es corresponen a diferents graus d’intimitat i nivells d’intervenció. Seqüència de desmaterialització del ple al buit, de concret a abstracte, del privat al públic.

Espai interior (transformar).

S’ha depurat l’interior dels elements més dèbils i accessoris. El resultat són dos espais generosos on es manté la riquesa de les textures del paviment i el sostre vist.

La nova configuració es defineix a partir del mobiliari i elements lleugers. Armaris, estanteries i tarimes defineixen uns nous espais funcionals, sense compartimentar. Els nous elements mai superen l’altura de 2,20m i la percepció de l’espai per damunt d’aquests elements és continua. La textura de murs i sostres repicats es fa visible per damunt d’aquest horitzó. El paviment existent (mosaic hidràulic monocrom)  s’aprofita, però es transforma tot afegint algunes peces noves configurant unes catifes minerals que emfasitzen àmbits funcionals.

Espai transició (afegir).

Espai reversible (interior-exterior) i  funcionalment obert. Té continuïtat amb la resta dels espais interiors i alhora es pot obrir completament a l’exterior fusionant-se amb la terrassa.

Espai exterior (superposar).

A la terrassa és defineix un espai protegit sense construir-lo.

Una tarima i una pèrgola juxtaposades defineixen un àmbit. El pla horitzontal es fa complexe i es converteix  en banc i parament. Un únic material potencia la seva abstracció.