l’arxiu històric provincial de girona conté un fons documental de gran rellevància. són destacables els elements notarials del s. xi fins el 1907 (fons documental de gran valor, el segon més important d’espanya), que reflexen el funcionament de la societat de cada època. també són rellevants els documents hebreus en paper i pergamí dels s. xiv i xv (girona tingué una comunitat jueva de gran importància). sense deixar de banda els documents més rellevants, l’arxiu històric és sobretot una acumulació de memòria, una imatge condensada de la societat i de la seva història.

la reflexió sobre el paper social d’un arxiu i la seva utilitat en el món d’avui se’ns fa imprescindible per afrontar el disseny d’un edifici que l’haurà d’acollir, més enllà dels aspectes constructius i funcionals. una reflexió més abstracta ens remet a una forma, una imatge, que és la que considerem que l’edifici ha de projectar, mitjançant la qual s’ha de mostrar als seus usuaris i, en un altre pla, a la ciutadania en el seu conjunt. una imatge en consonància amb la rellevància del seu contingut i la utilitat d’aquest per a la nostra societat. les idees que es troben en el fons de la forma final són les següents:

protegir la memòria: a més a més de complir amb la resolució tècnica de la protecció de documents (seguretat, control ambiental dels dipòsits...) l’edifici ha d’entrar en consonància amb el seu contingut (documents mil•lenaris). la seva configuració incorpora criteris com:
- durabilitat: ús de materials i sistemes de llarga vida útil (pedra, formigó, metalls estables, fustes denses...)
- estabilitat: idea d’estabilitat a un nivell abstracte. l’edifici s’ha de poder adaptar als canvis socials i culturals sense perdre vigència. edifici rotund i estèticament autònom (evitant modes).

accedir a la memòria: la institució i el seu contingut tenen una gran càrrega simbòlica i per tant ha de projectar una imatge de monumentalitat i, alhora, d’accessibilitat. la dualitat obert-tancat crea una tensió tant formal com conceptual.
- monumentalitat: escala de ciutat. edifici autoreferencial, amb visibilitat des de la ciutat. el cos de dipòsits s’aixeca en les plantes superiors per tenir aquesta connexió visual i simbòlica amb la ciutat.
- accessibilitat: en una lectura més pròxima l’edifici ha de convidar a entrar, ha de despertar la curiositat. planta baixa més oberta, lluminosa. transparència cap a l’interior.

el contingut: el llibre, el document, el relligat... el principal actor de l’arxiu és el seu propi contingut. de la mateixa manera que l’edifici, està embolicat per cobertes que protegeixen la informació impresa en les seves pàgines. en obrir-se mostra el seu interior lluminós, convida a recórrer-lo, a buscar, a trobar... hem partit de referències als documents enquadernats per a la definició de la imatge de l’edifici.
- la coberta del llibre: el tancament exterior es tracta amb una textura (pedra en diferents gruixos), un ratllat vertical sense odre aparent que s’inspira en l’acumulació de la memòria als prestatges, estrats de la història.
- les pàgines obertes: la façana oberta en planta baixa mostra l’interior de l’edifici i en reflexa el valor del seu contingut. la part inferior de la porxada i la façana vidrada es tracten amb vidre transparent i xapa daurada per a aconseguir una mateixa textura lluminosa que condueix al visitant. referència a l’escriptura en or dels incunables i a la vora de la pàgina en alguns llibres antics.
- lletres: en la façana s’apliquen lletres daurades sobre el basalt, de la mateixa manera que es marquen en el llom i en la coberta els elements enquadernats.