durant la bombolla immobiliària es va generar un excedent d’habitatges. a catalunya es comptabilitzen 450.000 habitatges buits, un 11,6% del total, que han perdut qualitat habitable i s’han devaluat com a bé d’inversió.
d’altra banda, donat que el negoci immobiliari ha prioritzat més la quantitat que la qualitat, disposem d’uns habitatges que no s’adapten a les realitats canviants dels habitants. la mutabilitat de la vida de les persones no ha estat un producte d’estudi per part dels promotors. els habitatges convencionals impedeixen que els usuaris realitzin un consum d’espai en proporció a les seves necessitats temporals.

habitar transcendeix més enllà de la idea d’habitatge, la qualitat de vida no només es fixa en la “casa”. els habitants han de poder desenvolupar activitats “extres” més enllà de les necessitats bàsiques (dormir, cuinar, rentar-se) que ofereixen la majoria d’habitatges del parc immobiliari actual.

l’excedent d’espai resultat de la crisi és una oportunitat.
proposem la reutilització dels espais buits remanents en els edificis ja construïts (habitatges, oficines i locals buits, cobertes infrautilitzades), convertint-los en espais complementaris als habitatges.

un model per a una nova manera d’habitar, que contempla les activitats eventuals, lúdiques, socials i laborals, que no tenen cabuda dins la casa convencional. un model que permet disposar de més espai i adaptar-se als ritmes de vida dels habitants d’avui: l’habitatge +.

un habitatge fragmentat, amb els usos més permanents agrupats, i espais “+” dispersos segons les condicions del programa i la disponibilitat dels espais.

aquests espais annexos, exteriors o interiors, formen part de l’habitatge però poden ser compartits per altres habitants i funcionar com a espais col•lectius eventuals, la qual cosa genera una dilatació domèstica com a sistema generador d’urbanitat i oportunitat.