Ens interessen els processos de canvis formals en el disseny industrial determinats per noves possibilitats en els avanços tecnològics. I com aquests canvis marquen una època, d’acord amb canvis socials i culturals.

Davant del repte de dissenyar un element de mobiliari urbà amb slim-concrete (UHPC), ens fem les següents reflexions: Com ha de ser un element de mobiliari adaptat a la sensibilitat contemporània? Com podríem definir aquesta sensibilitat? Quines possibilitats ens dona el comportament d’aquest nou material? Com generar una forma coherent amb el seu comporta¬ment estructural i sistema de fabricació?

En el moment actual es detecta un gust àmpliament compartit per la senzillesa. Pel gaudi del moment i de la vida de manera directa, sense artificis i lluny de la sofisticació d’uns anys enrere. Hi ha un cert “revival” de situacions i objectes que associem a la despreocupació dels estius de la infantesa. La natura no “controlada” com a escenari, les bombetes de festa major, la roba “casual”, pretesament no dissenyada, etc... En el disseny industrial, impera una certa nuesa, formes directes i d’elaboració simple, senzilla.

Les arquitectures tèxtils han estat històricament associades a la lleugeresa i a la necessitat de cobrir grans espais a través de membranes tensionades amb gruixos i pesos mínims, impossibles d’assolir amb cap altre material. En el camp del mobiliari, el tèxtil s’ha utilitzat en aquest mateix sentit (membranes tensionades) o, al contrari, en forma de teles flàccides (corbes funiculars sotmeses a la gravetat) capaces d’adaptar-se al cos humà. D’altra banda, la producció en sèrie del mobiliari tèxtil ja forma part de la memòria col•lectiva vinculada a situacions d’oci o descans. Ja es tracti de tamborets, cadires, gandules o hamaques, el concepte es repeteix: teles penjades d’estructures lleugeres, metàl•liques o de plàstic, a vegades plegables, quedant estructura i membrana completament independents.

En la cadira Nantes, doncs, s’associen les característiques del comportament d´aquest material (el tèxtil) i les formes que genera al que l´slim-concrete implica en el camp del mobiliari urbà. Una membrana resolta amb el mínim gruix possible i i encaixada a una estructura metàl•lica independent i autoestable.