més que reformar l’edifici, es tracta de dotar d’un nou ús el que ens ha arribat. en la integració entre la personalitat de l’edifici industrial com a contenidor i el nou ús com a contingut radicarà la seva singularitat. per tant, cal dotar de manera silenciosa l’edifici dels elements imprescindibles per a poder hostatjar aquests nous usos mantenint-ne l’especificitat i caràcter. adaptació a normativa, dotar d’elements tècnics i d’instal·lacions actuals.

la rehabilitació és respectuosa amb el valor de l’edifici, la memòria i els rastres. es manté la lectura del pas del temps en la construcció. tot el contrari a un “lifting” de retorn a una suposada perfecció original. es fa una consolidació estructural mínima necessària per al manteniment de l’edifici i la seva adequació estructural als usos nous assignats.

els espais programats són caixes introduïdes dins de l’edifici rehabilitat, talment com caixes de transport. construcció per capes. a major aïllament, major número de capes, sobre una estructura aparent de suport. construcció directa.

l’interstici, dels espais no assignats, són generadors d’informalitat entre les caixes. espais de transició accessibles, amb necessitats de confort inferiors als espais de treball. esmortidors ambientals (acústics i tèrmics).