el projecte tracta de l'ampliació del poliesportiu municipal can dragó. l’edifici a ampliar forma part del conjunt d’equipaments format per tres illes al llarg d'un eix longitudinal entre l'avinguda de la meridiana i el passeig d'andreu nin, en les que es troben una sèrie de pavellons, pistes i zones de parc per dur a terme diferents activitats esportives i de lleure. l’edifici a ampliar és obra dels arquitectes espinet i ubach.

la complexitat formal de l'edifici existent i la irregularitat del solar forcen a plantejar una solució prou forta com per generar el seu propi ordre, que al mateix temps respongui respectuosament a les diferents trobades amb l'existent. aquest ordre intern es troba gràcies a la creació d'un pati interior que absorbeix les diferents direccions del solar i al voltant del qual es desenvolupen les diferents activitats i funcions de l'edifici. aquest pati té el mateix llenguatge arquitectònic que alguns volums de l'edifici existent, que també juguen amb diferents direccions. el pati arriba fins a la planta soterrani, a partir de la qual s'organitzen les circulacions de tot l'edifici.

a nivell volumètric, l'edifici va pujant en forma d'espiral al voltant d'aquest pati. des del punt més baix, al vestíbul, on l'altura és de planta baixa i soterrani, fins a la part més alta, on s'arriba fins a un segon pis. aquesta part més alta és la que formalitza la força de la cantonada entre els carrers de rosselló i porcel i el passeig d'andreu nin. aquest volum és el que es complementa amb el buit del pati i fa de contrapunt del volum de la piscina gran en el conjunt.

l'edifici s'organitza també a partir de la idea de safates. els forjats-safates es col•loquen al voltant del pati i s'agafen als límits del solar. aquestes van disminuint la seva superfície a mida que van pujant de planta. creen una espiral que té el seu punt àlgid a la cantonada entre els dos carrers. per emfatitzar la idea les safates es deixen veure en façana, sobresortint del pla d'aquesta. l'horitzontalitat de l'edifici es potencia en encabir els tancaments entre aquestes safates, com a cintes que envolten les plantes i les tanquen, que posen el límit a l'espai que contenen.

aquests tancaments, són diferents si envolten el pati interior o si tanquen l'edifici al carrer. un mena de volum reversible, de cos que té una pell dura i fosca de cara als agents externs del carrer, de lo públic; però que en canvi té la seva cara més tova i lluminosa en el cor del conjunt.

el mur conformat per aquesta pell més dura intenta diluir-se al mateix temps que unir dues de les circumstàncies de partida de l'edifici existent més complexes. això és la confrontació entre dos murs de caràcter diferent i de materials diferents però que gairebé prenen el mateix protagonisme en la percepció des del carrer. un dels murs és l’element generador de l’edifici existent, i l'altre és el mur que marca el límit i la façana principal del projecte; un és d'aplacat de pedra, l'altre de totxo. la nova proposta agafa aquesta situació i intenta unir aquests dos elements mitjançant un altre mur que busca la desmaterialització per no entrar en conflicte amb els existents i d'aquesta manera potenciar-los.