adreça/ carrer de la creu 42, paüls (baix ebre)
superfície construïda/ 180 m2
concurs/ maig 2008
guanyador
arquitectes/ vora (pere buil i toni riba )
col•laboradors/ eva cotman, alessandro cozzo
promotor/ gisa
imatges/ pere abelló
com ha de ser un consultori local? com l’ha de percebre el ciutadà que hi ha d’accedir? en un entorn com el que ens ocupa, com s’hi ha de relacionar un edifici d’aquestes característiques?
el consultori local de paüls ha de ser un edifici amable, que transmeti tranquil•litat i seguretat al ciutadà que hi ha d’acudir, tenint en compte que el visitant hi ve normalment a resoldre algun problema o preocupació de salut. considerem que la manera com l’edifici el rep és molt important. per això proposem un edifici, integrat en el teixit del poble, amb un recorregut d’accés que doni serenitat i calma abans de ser atès pel metge. més que un objecte a admirar des de l’exterior, ha de ser un lloc des del qual mirar i sentir, mitjançant relacions visuals amb les muntanyes, amb el paisatge. per connectar el malalt amb el benestar, amb allò estable que l’ha acompanyat tota la vida.
en el punt del solar on conflueixen els dos carrers d’arribada al consultori el petit volum es retira per crear un espai d’entrada exterior que es converteix en un mirador sobre el paisatge emmarcat. aquest petit volum només té una planta, a l’igual que les construccions veïnes, per tal d’integrar-se en el teixit construït. la resta del programa es desenvolupa en plantes inferiors, l’edifici creix cap avall com a resposta al fort pendent del vessant de la muntanya on s’ubica el solar, d’aquesta manera la façana nord agafa més dimensió i més visibilitat, com una peça més en la imatge del poble des de la vall.
tenint en compte les dimensions de l’edifici, hem volgut que els espais d’ús públic es percebin generosos. tot relacionant, al voltant d’un doble espai central, el vestíbul, el recorregut de baixada i la sala d’espera.
a la sala d’espera ens retrobem amb el paisatge, mitjançant un gran finestral. vista a la tranquil•litat de les muntanyes, necessària en els moments d’espera i eventual angoixa. la il•luminació neutra de nord accentua la sensació de serenitat. el recorregut acaba on la sala de consultes, amb vistes al paisatge que dóna tranquil•litat i intimitat al malalt i al mateix professional que l’ha de tractar.