el carrer comerç fa de frontera entre dos teixits urbans molt diferenciats, la ciutat medieval i l’eixample fontserè, és el límit. tot i que es pot associar al caràcter d’un carrer de l’eixample per les proporcions que té, en la major part del seu traçat és un carrer asimètric, amb dues façanes molt diferenciades.

l’entorn del mercat del born té un caràcter monumental relacionat amb la presència de l’edifici. els espais que hi conflueixen (carrer comerç i placeta entre plaça comercial i passeig del born) han de relacionar-se per contrast pel que fa al seu caràcter i confort ambiental, contrarestant la monumentalitat amb un ambient més domèstic. aquesta compressió-descompressió fa que aquests dos espais es retroalimentin.

el paviment és de llamborda de pedra de granit, parcialment reciclat, en plataforma única, estenent la materialitat dels entorns del mercat, i grafiant també el traçat dels carrers antics amb llamborda recuperada. al tram del cantó de princesa es reconeix, també, la traça del rec comtal, en el que s’ha assajat un nou sistema de col·locació de llamborda reciclada tallada més petita, i amb junta molt més ampla.

els dos trams de carrer estan concebuts per tenir un ambient domèstic sota una coberta vegetal densa definida per l’arbrat. aquest es planta alineat a la banda de la franja de servei i de manera “desordenada” a la banda d’estar, segons la secció asimètrica que presenta el carrer. aquesta coberta vegetal té el seu reflex a la cota del paviment amb escocells de dimensions generoses i parterres arbustius que ajuden a donar color al carrer.

els escocells i el mobiliari s’agrupen de manera sistemàtica, generant àmbits d’estar i zones de descans. al cantó de l’estació de frança es situa un gran retall de sauló que contribueix al caràcter domèstic general, a més d’aportar permeabilitat i confort al pla de terra.

el centre de barcelona manca molt d’espais de joc. en aquest entorn hi havia demanda veïnal per a la seva implementació. donat que els espais de joc convencionals requereixen (per normativa) de tanca, definint un recinte que no veiem adequat, donades les dimensions del carrer, vam concebre dos àrees de joc desregulat, no subjecte a la normativa d’aquests espais. a la banda de l’estació de frança, dos jocs tradicionals grafiats a terra, amb llambordes de basalt negre. a la banda del carrer princesa, una deformació del pla del paviment, que es plega per a generar una topografia de pedra. un efecte sorpresa, una crida al vianant a jugar, a divertir-se, que estimula la imaginació i l’apropiació per part de nens i adults sense predeterminar-ne un ús concret.