adreça/ calle mosto, almería
superfície construïda/ 1.600 m2
concurs/ 2004
arquitectes/ vora (pere buil i toni riba) + joan vitòria
col•laboradors/ sónia bom, arnau boronat, rubén heras
promotor/ epsa (junta de andalucía)
imatges/ vora arquitectura
la barriada araceli és una zona residencial consolidada, allunyada del centre d'almería però que lentament va essent absorbida pel creixement de la ciutat. situada en un petit turó, el seu teixit es caracteritza per l’alineació al carrer de les seves típiques cases unifamiliars d'una o dues plantes i per una ocupació total del sòl edificable.
cap a l'est s’estén una enorme i confusa àrea en ple procés de transformació, on poc a poc els vells tallers i magatzems van deixant pas a nous carrers i alts edificis d'habitatges de promoció principalment privada.
el solar del concurs forma part de l'illa que marca el final a la barriada araceli per l'est i es volca, degut al pendent, cap a aquesta zona de creixement urbà.
la proposta pretén completar la barriada araceli, acabar-la, seguint algunes de les seves característiques principals i fugint de tipologies més convencionals, com el bloc lineal. així, s’aconsegueix integrar millor en el lloc i encaixar sense estridència en aquest barri popular.
per això es proposa la plena ocupació de la parcel•la a baixa altura i una delicada adaptació a la topografia i a les alineacions. es planteja un creixement a partir de l’edificació existent, per acabar completant l'illa, tancant-la a l'exterior i obrint-la mitjançant patis particulars cap a l'interior.
a partir de referències com l'arquitectura tradicional de la regió, els poblats de colonització dels anys 50 o les cashbes nord-africanes, s’ha buscat obtenir la unitat i compacitat del conjunt sense renunciar a la varietat i a la individualitat de cada habitatge. igualment, la pell exterior es mostra molt opaca, i s'obre tant sols en planta baixa mitjançant una actualització de la tipologia de porta-finestra tradicional.
s’aprofita la pendent del lloc per esglaonar els habitatges, el qual permet, a més, donar una gran terrassa a cada un d'ells.
els accessos vénen del carrer inferior i pugen seguint l'esglaonament del projecte, en una successió de trams oberts i tancats, exteriors i interiors.
a l'extrem sud de la parcel•la, el més estret, al costat d'una petita placeta triangular, s'aixeca un volum compacte de 3 plantes, que es distingeix de la resta del conjunt, marca l'angle i ajuda a donar sentit al petit espai públic.
els habitatges s’han concebut com espais pel repòs, la tranquil•litat, la intimitat.
els habitatges s'organitzen en planta al voltant d'un pati privat, orientat per a filtrar la llum cap a tot l'interior. així, tots els habitatges tenen dos espais exteriors, de caràcter diferent i complementari. el pati és un espai més de la casa, encara que descobert. delimitat i íntim, en èpoques i moments del dia propicis, pot estar totalment integrat a l'habitatge. s’hi pot sortir a sopar a la nit al costat de la cuina o penjar-hi una hamaca per fer la migdiada sota un arbre.
la terrassa té un caràcter més exterior, espaiós, encara que s'ha tingut l’atenció de preservar la intimitat requerida respecte als veïns, mitjançant l'aixecament d'un mur protector, que crea un espai propi entre terra i cel.
la distribució interior permet adaptar l'habitatge a les necessitats canviants dels seus habitants, de manera que en la majoria pot subdividir-se l'estar-menjador per crear una habitació més.