barcelona es una de les ciutats amb més cotxes i amb els índex de contaminació més alts d’europa.
l’eixample de barcelona te el 95% de la seva superfície coberta per edificis, voreres de panot i asfalt.
només un 5% de tota la superfície de l’eixample es de terra i, transpira.

ens trobem davant d’un desequilibri manifest, que ens fa pensar que potser, el gran forat que s’obrirà a l’eixample amb motiu de l’enderroc de l’anella de la plaça de les glòries, s’hauria de deixar un temps sense urbanitzar, sense impermeabilitzar.

permetre que la ciutat gaudeixi d’un gran buit, estabilitzat temporalment amb una extensa plantació d’arbres de diferents espècies.
barcelona no necessita ni més construccions, ni més cotxes, ni més paviment.
l’eixample de barcelona ens demana més transport públic, més bicicletes, més arbres i més zones verdes.

proposem reduir progressivament el trànsit rodat fins arribar a tallar gran via en el seu tram per glòries, deixant de ser zona de pas per esdevenir centre de barcelona, un nou destí i l’origen d’un nou model de ciutat.

barcelona necessita un gran pulmó verd que s’estengui als carrers del perímetre, que s’infiltri a la ciutat.

pensem que alguns dels edificis existents dintre de l’àmbit d’actuació, poden ser reutilitzats.
creiem fermament en la rehabilitació i millora de l’eficiència energètica d’aquests edificis.
un model de creixement econòmic molt més sostenible que l’enderroc.
un model que s’ha d’estendre a tot el parc immobiliari de la ciutat.

ens imaginem actuacions “lleugeres”, transformables i reversibles, intervencions que donin cabuda a les activitats del present i del futur.

escenaris futurs, que la nostra generació no pot anticipar.