el nou complex s’orienta d’una banda sobre la rue de l’industrie i de l’altra reconnecta amb la ciutat medieval i amb tota la regió a través de les línies de tren. d’aquesta manera l’edifici reprèn un altre tema que caracteritza la ciutat: les grans infraestructures orientades segons la direcció de la vall, i els seus atravessaments transversals.

amb l’espai públic travessant l’edifici, proposem una escola oberta a la ciutat i als seus habitants. contràriament a les institucions “torres d’ivori” del segle xix, entenem l’espai destinat a la transmissió del coneixement com un mercat d’intercanvi d’idees, obert, un espai verdaderament públic.

a escala urbana, la torre de l’antiga sitja esdevé un símbol emblemàtic de les institucions que hostatja el conjunt. la seva presència iconogràfica s’accentuarà per la horitzontalitat de la nova construcció arran de les vies del tren. el fet que aquesta sigui un volum únic però articulat, fa perceptibles les seves adaptacions al context i l’acosta a l’escala humana.

un carrer interior acompanya la connexió exterior entre l’arribada de la passarel•la ferroviària i la plaça d’accés a nivell de carrer. en tota la longitud de l’edifici, els espais de circulació obren relació visual constant interior-exterior, i permeten vistes diagonals interessants en espais d’altures variades. els espais comuns i la part pública del programa es situen estratègicament al llarg d’aquest carrer interior.
moltes entrades no jerarquitzades configuren aquesta gran estructura permeable i funcional, garantint a les tres institucions (hes-so, epfl, quartier d’innovation) tant els accessos des de la rue de l’industrie com una connexió directa amb la ciutat al nivell superior.