casa ezequiel

A nivell urbà, l’edifici està situat en ple centre del pobles pescador de el alquián. En emplaçar-se en una cantonada de dos carrers molt estrets, l’edifici evita la relació directa amb els carrers, tancant l’habitatge en les plantes baixa i primera, que s’obren cap a un espai obert interior, controlat i tèrmicament beneficiós. contràriament, l’àtic s’obre àmpliament cap a la terrassa sobre el carrer, que permet visuals més enllà, cap al mar, per sobre de l’església. Com a volum, l’edifici s’alinea en altura als edificis veïns, per a integrar-se amb l’entorn immediat. Tancat i amb façanes molt cegues, l’edifici no està molt lluny del llenguatge arquitectònic popular regional més aviat massiu, de parets encalades, amb poques obertures i més aviat petites, sense deixar de ser un edifici de referències contemporànies.

L’habitatge s’organitza al voltant d’un pati de petites dimensions, i una peça central de bany que estructura les circulacions. L’amplada del pati s’alinea al retranqueig mínim exigit per a l’àtic, de manera que aquest s’integra volumètricament al conjunt i l’edifici es percebi com un tot. El pati és usat com a espai d’extensió de la casa, a nivell visual i físic, protegit climàticament, convertint-se en una sortida ampla a l’exterior sense perdre la intimitat domèstica, i es configura com el cor de la casa, cap on s’obren tots els espais habitables. L’edifici es construeix de manera simple i econòmica, amb murs de càrrega de blocs ceràmics tipus termoarcilla en tot el seu gruix, que assumeixen totes les funcions que un mur de tancament ha de complir (estructural, aïllament tèrmic i acústic…), arrebossat i pintat per l’exterior i enguixat per l’interior.