Casa Mireia i Toni (i Joan i Laia)
Una casa entre mitgeres, especialment estreta (3,60m) i profunda, al barri de sants. Un pati i pou de llum al centre, que porta la llum natural fins al cor de l’habitatge. I un gran jardí darrere, espai per a colonitzar.
La casa s’ubica en una parcel·la entre mitgeres, profunda i estreta (3,6m d’amplada). Degut a la seva profunditat, s’obre un pati central i un doble espai per a fer arribar la llum natural, fins a la planta baixa. Degut a l’estretor, l’escala es situa en sentit longitudinal, al centre, paral·lela al pati, connectant nivells a mitja altura, directament des dels replans, evitant així els passadissos. Així, la planta baixa té dues altures interiors diferents. A la banda del carrer, una altura justa, i a la banda posterior una altura de planta i mitja, eixamplant-se cap al jardí.
Els espais s’organitzen de manera seriada, encadenats entre diafragmes estructurals. L’accés a la casa es produeix per un espai d’aparcament i un llindar vestíbul/bany. A partir d’aquí s’arriba a la cuina, al centre, oberta a l’escala, que “colonitza” sota del primer replà per a neveres, congeladors, i rebost. Al fons, la sala d’estar amb sostre alt, oberta al pati posterior. El primer replà d’escala és gran, fent una mena de “balcó” sobre la sala, pensat com a espai de treball esporàdic i racó de lectura, sense aïllar-se de la vida domèstica familiar. A la planta primera, de manera escalonada, la distribució és simètrica, configurada per dues estances encadenades, dormitoris a façana i espai de joc o treball, associat a petit lavabo, com a espai previ. El lavabo està partit en dos, una meitat a cada nivell, per a ajustar-se a l’amplada de l’escala (un per a la dutxa i l’altre per a l’inodor). La coberta és una extensió de la casa, un espai interior però descobert, amb els murs alts. Es parteix en dos terrats a banda i banda del pati i escala, continuant el joc de mitges altures. Una plataforma s’aixeca lleugerament al fons per a abocar-se sobre el pati posterior.
La relació amb l’exterior és franca a la planta baixa, i a la planta primera es produeix per dues grans finestres profundes i riques aprofitant el gruix de la façana, protagonistes de les habitacions. Dues finestres-niu, partides en dues parts decalades, una d’estreta i enrasada al pla interior, d’obrir, un petit balcó en el gruix de la façana, i l’altra més ampla, amb vidre fixe enrasat per l’exterior, a mode de banc on asseure´s i observar el l’exterior.
La materialitat és austera. Murs de gero i sostres d’encadellat ceràmic vistos. Les parets, enguixades en les parts baixes, i tot pintat de blanc. Els paviments són de microciment, amb algunes estances singularitzades mitjançant mosaic hidràulic amb una composició de dos colors (peça sencera i peça tallada ¼). La façana de carrer i del pati s’enrajolen amb una rajola vidrada. Al pati, l’enrajolat s’estén cap a l’interior de la casa, baixant fins a la cuina pel doble espai, conduïnt i fent vibrar la llum del sol. Els enrajolats canvien d’aparell en franges horitzontals.
L’estructura és sintètica i regular, materialment híbrida. Està formada per 4 pòrtics en el sentit transversal. Pilars d’acer en els extrems, per obrir en tota l’amplada, i dos matxons ceràmics en els dos pòrtics centrals. Les jàsseres van en el sentit transversal a la planta, i els forjats són lleugers, unidireccionals en el sentit longitudinal, formats per perfils d’acer de 7,00m, i 4 mòduls d’encadellat ceràmic amb capa de compressió de formigó. L’ordre i modulació dels forjats estructura tota la geometria de la casa. A la part central (pati i escala), 3 jàsseres en h recolzades als matxons d’obra suporten el mur de tancament del pati i tota la complexitat volumètrica superior (pati, doble espai, escala). Així, les mitgeres, tot i ser de maó, no són murs de càrrega. En el seu gruix passen les instal·lacions, evitant la formació de “calaixos”. Una de les mitgeres és un mur de pedra en la part baixa, compartit amb la finca veïna, que es fa visible a l’interior, i és completat en la part superior per obra ceràmica. Les façanes són d’obra ceràmica de doble full, gruixudes, amb aïllament i cambra d’aire interior, obtenint finestres profundes. Els tancaments al pati interior són d’un sol full ceràmic i sate per l’exterior.
Les instal·lacions s’amaguen en el gruix del paviment i els murs. La climatització és per terra radiant calor-fred, per no condicionar l’espai, i suplementada a l’estiu per ventiladors de sostre.
Seleccionat Premis Arquitectura 2024
Finalista Premis Dezeen 2024
Seleccionat Premis Enor 2025
ADREÇA: CARRER JOCS FLORALS. BARCELONA
SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA: 165 M2
PROJECTE: 2018-2019
OBRA: 2021- 2023
ARQUITECTES: VORA (AMB TONI RIBA)
COL·LABORADORS: MARINA PINA, ALEKSANDRA MAZEWSKA, NUNO GOMES
ESTRUCTURA: UMA PROJECTES
INSTAL·LACIONS: QUADRIFOLI
APARELLADOR OBRA: JOAN OLONA
CONSTRUCTOR: METRIC INTEGRA
PROMOTOR: PRIVAT
FOTOGRAFIES: ADRIÀ GOULA