Jaciment Domus Avinyó

S’ha museïtzat l’espai que conté el jaciment, i s’ha redistribuït la planta baixa per a configurar els espais d’aproximació al jaciment des del vestíbul de l’edifici. Espais que tenen un doble ús: circulació i serveis de l’edifici durant la setmana, i avantcambra del jaciment quan aquest està obert al públic.

L’aproximació es produeix a través d’una seqüència de vestíbuls que remet al sistema d’articulació dels espais principals de les Domus i vil·les. Els vestíbuls, de proporcions sensiblement quadrades i altures canviants, es connecten mitjançant passos de porta gruixuts i baixos que remeten a la massivitat de l’arquitectura romana.

Aquesta seqüència d’espais defineix un recorregut circular, passant pel jaciment, amb un fort caràcter escenogràfic i que incorpora elements d’anticipació del contingut del jaciment. Cada vestíbul està situat sobre un estrat diferenciat (extramurs-muralla-intervallum) que es manifesta en paviments diferenciats i en baix-relleus de personatges romans a les parets, acompanyant al visitant.

Mitjançant unes escales en la foscor, com un túnel, s’accedeix a un altell longitudinal a mode de mirador, sobreelevat respecte al jaciment. Tot l’espai desapareix, pintat de negre, emergint les restes arqueològiques i una gran pintura mural que hi havia hagut al sostre d’una de les estances.

L’altell és un recinte amb paraments de vidre en parets, paviment i sostre, que multipliquen la percepció i amplien l’espai. Les parets i el paviment oculten parts del jaciment (un forn, un ramal de clavegueram) i elements interpretatius en exposició (pantalles tàctils, trossos de les pintures murals que es van trobar a la Domus, pigments, etc…) que apareixen darrere el vidre en un joc d’il·lusionisme quan s’encén la il·luminació.

El recorregut circular, després del jaciment torna a connectar amb els vestíbuls encadenats. Un d’ells incorpora un tros de la muralla romana , un mur que forma part de l’estructura que encara suporta l’edifici que hostatja el jaciment.