Pati d’operacions banc d’espanya

Es tracta d’un pati definit per edificacions de diverses èpoques, que tanquen l’illa, i ampliacions de les mateixes cap a l’espai central. Així doncs, el pati és un contínuum d’espais exteriors més ben allargats i estrets.

La funció del pati és operativa i logística: accés de vehicles a l’aparcament subterrani a l’interior de l’illa, accessos i aparcament de càrrega i descàrrega de diversos subministres per al funcionament de la institució, accés i aparcament de vehicles oficials, etc.

La intervenció defineix un pla únic de paviment, desfent el límit entre l’espai per a vehicles i el peatonal. Així mateix, defineix una delimitació tova entre ells, infranquejable per a vehicles però permeable per als recorreguts peatonals. La materialitat base és unitària i senzilla. Un únic material continu. Sobre aquest s’aplica un motiu compositiu, a la vegada que conceptual i definidor d’usos, que dota d’identitat a l’espai: bandes de pedra de granit, el mateix material que el dels sòcols amb què l’edifici pren contacte amb el terreny, a les quals es graven motius gràfics.

Aquestes bandes contenen significat a dues escales, de forma abstracta i a la vegada poètica, remetent a la funció de la institució a què pertany i a la seva història. Per això, ens fixem en el paper moneda com a símbol — símbol del valor “virtual” i simbòlic dels diners, sense cap relació directa amb el valor de l’objecte que ho representa.

El paper moneda, els bitllets, tenen a tot el món unes característiques comunes: regles de composició gràfica, aplicació d’imatge, etc., que sorgeixen de la necessitat de dificultar-ne la còpia. Unes característiques que podríem resumir en la materialitat del paper i en la composició de dibuixos o imatges mitjançant el traçat de línies. Línies que, mitjançant gruixos i direccions diferents, s’aprecien com a tals des de la proximitat, però a una certa distància es perden en una altra lectura d’imatges i textures aplicades. La composició del paviment genera un motiu que remet a aquest sistema gràfic.

D’altra banda, sobre aquestes bandes de pedra, es graven patrons gràfics que remeten a la història de la institució a partir de les fases de construcció dels edificis que l’alberguen (1882–1891, 1927–1934 i 1969–1975). Tres patrons gràfics, tres estils clarament diferents, extrets i reinterpretats dels bitllets de tres èpoques de l’edifici, són aplicats a les bandes situades en cada zona històrica.

L’aplicació d’aquesta composició i dels patrons gràfics transforma el pati d’operacions en un pati genuïnament propi, més enllà del seu valor funcional i estètic.