plaça aguilar

La reforma de la Plaça Aguilar forma part d’una estratègia municipal de regeneració del centre històric, força abandonat com en molts altres pobles i ciutats de l’interior de Catalunya, on la població s’ha anat desplaçant a extraradis de ciutat-jardí. Així, els espais públics del centre històric s’estan reurbanitzant de fa uns anys, poc a poc, mitjançant la repavimentació peatonal de tots els carrers, amb l’objectiu de fer-los reviure.
La plaça Aguilar és continuadora d’aquesta estratègia i, alhora, un espai protegit, singular i actiu, amb identitat pròpia.
Les vores de la plaça continuen la materialitat dels carrers colindants, de llamborda de formigó i encintats de pedra de granit, i se’n depura la formalització en els nusos dels encintats, amb un disseny precís de pedres tallades de granit que resolen les trobades esbiaixades dels encintats.
La plaça s’obre davant de l façana de Ca l’Aguilar, un edifici patrimonial que ha estat rehabilitat per a equipament municipal. La nova configuració de l’espai central de la plaça, una mena de catifa de formigó desactivat, respon a aquesta relació, potenciant la sensació de “lloc” recollit i actiu. Dues jardineres articulen la configuració de l’espai, primer protegint-lo del pas de vehicles, després creant suport a usos actius, mitjançant la configuració d’àgora aprofitant les vores de les jardineres per a formar bancs i una plataforma que s’estén com a estructura alhora lúdica i performativa. Tot el centre de la plaça i les jardineres es materialitza amb formigó colorejat i rugós, amb superfícies decapades i desactivades, on l’àrid es fa present.
Una font complementa la plaça, aprofitant un reclau d’una tanca de jardí del seu perímetre.
La plaça es naturalitza mitjançant la plantació de diferents estrats de verd, amb arbrat, herbàcies i flors que aporten diversitat. Els arbres plantats són de fulla caduca, permeten l’assolellament de l’espai a l’hivern, i fan bona ombra a l’estiu, amb variabilitat cromàtica de tons verds a groguencs en les fulles al llarg de l’any. Una noguera (junglans regia) de port gran creixerà ufanosa, i dos aurons blancs (acer campestre) l’acompanyen, de port mitjà. Sota els arbres s’ha plantat una combinació d’espècies de flors i herbàcies, diferent en cada parterre, que combina diferents cromatismes de verd de les diferents espècies, i també variabilitat estacional cromàtica de colors blaus-liles (amb les diferents floracions) i olfactiva.
Les jardineres aprofiten l’aigua de pluja i l’acumulen sota seu, mitjançant una secció de terra fèrtil profunda i substrat de sòl estructural, i la configuració topogràfica de la plaça al seu voltant, que condueix les escorrenties de l’aigua de pluja de tota la plaça cap a embornals arran dels murs de les jardineres. Aquests embornals condueixen les aigües de pluja al sòl estructural, mitjançant tubs de drenatge invertit, per a mantenir humides les terres, i tenen un conducte sobreeixidor a una cota més alta per a moments de saturació hídrica.