ordenació parc dels catalans

El Parc dels Catalans se situa sobre l’antic traçat de la infraestructura ferroviària i l’estació de terme, i encara reflecteix aquest passat com a barrera urbana. Actualment, l’àmbit es caracteritza per una connectivitat feble, una destacable asimetria pel que fa als usos en els fronts urbans, i una forta presència del trànsit rodat, malgrat la seva posició central.

La proposta planteja una transformació gradual cap a un espai urbà orientat al vianant, i s’estructura en quatre vectors: mobilitat, permeabilitat, qualitat espacial i usos.

El trànsit es redueix i es desvia cap a un anell perimetral, limitant el pas del vehicle privat per l’àmbit i prioritzant el transport públic. Espais com la plaça davant l’estació de FGC i el Portal de Sant Roc es reconfiguren com a espais per a vianants.

La connectivitat es millora mitjançant l’eliminació de barreres i el reforç dels recorreguts peatonals longitudinals i transversals. La rotonda de Doré es transforma en una cruïlla urbana i s’introdueixen nous passos i permeabilitats, especialment al front est.

El parc es reconfigura per augmentar el confort i la seguretat. S’amplia la plantació d’arbrat per generar ombra contínua, s’incrementen les superfícies permeables i s’ajusta la topografia per reduir espais ocults.

S’introdueixen nous usos per a activar l’espai. Una clariana central, versàtil, permet activitats i esdeveniments canviants, mentre que es distribueixen per la resta del parc zones específiques de joc i esport. El cafè es reubica en una posició més visible, i s’activen les plantes baixes del front est.

Finalment, la transformació es concep com un procés progressiu, per etapes, tot combinant intervencions temporals i permanents per tal d’adaptar progressivament l’espai i respondre als futurs canvis en la mobilitat de la ciutat i en l’estructura urbana al voltant de l’accés sud de la ciutat.