tendals born

El sistema de protecció solar proposat per a la plaça del Comerç parteix d’una lectura urbana de l’espai. La intervenció es resol mitjançant dues estructures de pal·li amb pilars esvelts, i cobertura mitjançant tendals retràctils, suspesos mitjançant una lleugera estructura de cables. Els dos pal·lis, situats als extrems de la plaça, comparteixen dimensions i proporcions, derivades de les arquitectures que l’envolten i de l’ordre geomètric de l’espai públic.

La seva posició els configura com a espais llindar en l’aproximació a la plaça, i reforça l’estratègia adoptada en les darreres intervencions a l’espai, especialment la col·locació dels bancs en forma de parèntesi als dos extrems.

Des del punt de vista constructiu, la proposta planteja dos nivells de reversibilitat amb l’objectiu de preservar el potencial de l’espai públic existent i, alhora, adaptar-lo a les diferents necessitats d’ombra al llarg de l’any. L’estructura es concep com un sistema desmuntable que pot ser retirat si es considera convenient.

La presència molt superficial del forjat de l’aparcament subterrani sota la plaça condiciona l’estructura de suport del pal·li, especialment el seu sistema de recolzament. Per aquest motiu es plantegen dues alternatives de fonamentació:

La primera opció, considerada preferent, és un sistema “invisible” en què els pilars s’ancoren mitjançant una beina empotrada a una sabata soterrada, sense cap element volumètric visible a la base. Aquesta solució garanteix la continuïtat i la fluïdesa de l’espai públic, així com una menor ocupació en cas de desmuntatge. El sistema és similar al que s’utilitza en alguns vetlladors fixos de terrassa.

La segona opció, orientada a minimitzar riscos constructius, consisteix en sabates superficials prefabricades sobre les quals es fixen els pilars mitjançant plaques d’ancoratge i unions roscades convencionals. Aquestes sabates es conceben no només com a elements estructurals sinó també com a suport per a nous usos de l’espai públic. Així, es dissenyen amb una alçada similar a la d’un banc i amb prou superfície per permetre seure, recolzar-se o ampliar puntualment les terrasses dels establiments propers. D’aquesta manera, una necessitat estructural es transforma en una oportunitat per activar i enriquir els usos de la plaça.